La ruta prehistòrica de la Roca del Vallès (II)

Avui li ha agafat un rampell i m'ha portat a passejar al bosc.

M'ha ensenyat alguns dels llocs on jugava quan era petita i unes coses molt rares, (deuen ser de l'any de la iaia).

Hem començat a la font de Can Planes, m'ha explicat que quan era petita i anava a berenar amb els seus germans. Ho recorda molt més bonic que ara, amb una bassa de reg plena de cap grossos i granotes, que fa més de 20anys que van soterrar.

Aquí al costat hi ha un talús de sauló que els servia de tobogan. Quants pantalons esparracats!!!

Una mica més enllà, Can Planes, una bonica masia que, si no s'habita aviat, acabarà caient...

Continuant cap el bosc hem trobat una cosa que en diuen dolmen (de Can Planes), tres pedres amb caputxa.

Camina que caminaràs a la pedra de l'escorpí arribaràs.

Al costat d'aquesta hi ha una de les dues pedres foradades de la Roca. Aquesta és més xunga que l'altra, doncs és més petita, fosca i has de fer contorsionisme per entar-hi. Tot i així, té una forma bufona...

Què hi ha algú?

Aquests prehistòrics eren una mica baixets, oi?

Una mica més enllà, la font de la mansa. L'han arreglat, aquest canaló no hi era.

JA NO EM PUC ENFANGAR!!!

Finalment un vell roure alt i prim. La mestressa el venera. En sé d'uns quants que el veurien com un model de lux de la marca "Roca".

Bé, hem de tornar a casa, l'excursió d'avui s'ha acabat aquí. Un altre dia us parlaré de la part de la ruta més coneguda (la part I).

ADÉU!!!

Ps. La Ume m'acusa de xupar càmara, potser té raó...