Desprès d'uns dies de festa, la mestressa torna ha treballar i jo, aburrida com una ostra.
Els dies de festa són especials, 24 hores acompanyada de la "jefa", sortides excursions, viatges,... ... i ara tornar a la rutina.
Un exemple de la felicitat va ser l'altre dia:
Passeig matinal de més de 4 hores, de Sant Pere de Vilamajor a Sant Esteve de Palautordera amb la trup de Can tomàs. Caminant per senders i dreceres, guiats pel Pep, varem passar per davant d'una casa molt "GUAU!!!" (on sense saber-ho, resulta que hi viu la Neus, a qui varem trobar fe inejant). Al jardí hi tenia escultures fetes per ella, representaven animals totèmics, que donaven un aire de protecció a l'espai: mussols, agiles, un ós i altres. Allí vaig conèixer el Pinxu, un pretendent una mica plasta que volia rotllo... ...que no ho veu que encara sóc una adolescent?- tot i que era un gosset d'atura ros i ben plantat. Allà hi havia una seva col·lega, una bufona mestiça que desprenia una energia molt positiva i tranquil·la. Em varen acompanyar una bona estona, fins que un dels nens de Can tomàs els va foragitar (per tal de que no s'allunyessin massa de casa seva).
Bassals i rierols per tot el camí, una temptació que no vaig poder reprimir. Del blanc inicial vaig passar al gris fosc, tota una delícia, un bany de fang que ni el millor tractament facial. M'ha quedat un pel íncreiblement fi.
De tornada a Can tomàs, un dinaret per els jefes del clan. L'Orus, el Maki i jo, no varem tastar ni una engruna... ...tot i havent caminat el mateix!!!
Com que la floreta de la jefa és una mica despistada, desprès de dinar i de veure les plantetes, les gallines i els coloms del Xus, va proposar anar a buscar el coixí i la manta que en diu de meditar (se'ls va deixar a casa de la Mercè, el Xavi, el Toni i la Mar, quan hi va anar a meditar amb el Juan, la Maria i la Jorgina).
De camí cap allà varem trobar a la Ixel i la seva mami, que es van apuntar a la missió. Amb una força quasi titànica, la Josefina va enfilar la pujada feta de còdols de riera amb el cotxet de la Itxel, fins arribar al destí... ...Ja hi erem. Truquem i SORPRESA!!!, sense saber-ho, aquell dia era l'aniversari de la Mercè, que va organitzar un brena "festeta" amb té i pastetes.
El millor de tot, gastronòmicament parlant, a la petitona "Ixi" li va caure una magdalena i me la van deixar cruspir.
La Mar ens ha ensenyat el seu conillet, regal de Reis. És una boleta de pel blanca, crec que ni diu Cotonet.
El Xavi ha estat trastejant i pintant les parets, viuen en una antiga caseta REGUAU!!!, amb patí i tot. El Kim, el pastor Alemany d'aquesta bonica família, podrà corre, jugar i fer forats.
Passeig, fang, abraçades, magdalenes i amanyacs, com veieu, un dia rodó.
LLapadetes.
Yuki
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada