Visita a la família

La Montse i la Miranda

Vaig néixer fa gairebé un any a l'Ametlla de Mar, on hi vaig passar els meus dos primers mesos de vida. Allí la meva mare (la Jasmín) i la Montse em varen cuidar molt, bé fins que em van venir a buscar.

Avui he tornat a casa. He vist a la mami, a qui fa poc van operar i sembla ser que està recuperada. Quan m'ha clissat s'ha posat en guàrdia, però quan m'hi he acostat, m'ha reconegut i s'ha posat a llepar-me. Quina emoció!!!

Desprès he entrat a dins de casa, on hi havia gran part de la família. Primer m'he angoixat una mica, dotze parents se m'han atansat per preguntar-me com em trobava,...  ...però la meva família és molt tranquil·la, ben aviat m'han acceptat i s'han posat a dormir.

Quan ja feia una estoneta que era allà, ha entrat el papi, (el Queen), que és un paio ros, la mar de guapo. Entrava amb la seva actual parella, aviat seran pares!!!

Com podeu veure, no paren de passar-me coses emocionants...

Petonets.



Adèu Yuki!!!



La ruta prehistòrica de la Roca del Vallès (II)

Avui li ha agafat un rampell i m'ha portat a passejar al bosc.

M'ha ensenyat alguns dels llocs on jugava quan era petita i unes coses molt rares, (deuen ser de l'any de la iaia).

Hem començat a la font de Can Planes, m'ha explicat que quan era petita i anava a berenar amb els seus germans. Ho recorda molt més bonic que ara, amb una bassa de reg plena de cap grossos i granotes, que fa més de 20anys que van soterrar.

Aquí al costat hi ha un talús de sauló que els servia de tobogan. Quants pantalons esparracats!!!

Una mica més enllà, Can Planes, una bonica masia que, si no s'habita aviat, acabarà caient...

Continuant cap el bosc hem trobat una cosa que en diuen dolmen (de Can Planes), tres pedres amb caputxa.

Camina que caminaràs a la pedra de l'escorpí arribaràs.

Al costat d'aquesta hi ha una de les dues pedres foradades de la Roca. Aquesta és més xunga que l'altra, doncs és més petita, fosca i has de fer contorsionisme per entar-hi. Tot i així, té una forma bufona...

Què hi ha algú?

Aquests prehistòrics eren una mica baixets, oi?

Una mica més enllà, la font de la mansa. L'han arreglat, aquest canaló no hi era.

JA NO EM PUC ENFANGAR!!!

Finalment un vell roure alt i prim. La mestressa el venera. En sé d'uns quants que el veurien com un model de lux de la marca "Roca".

Bé, hem de tornar a casa, l'excursió d'avui s'ha acabat aquí. Un altre dia us parlaré de la part de la ruta més coneguda (la part I).

ADÉU!!!

Ps. La Ume m'acusa de xupar càmara, potser té raó...

Passejada per les ermites de Sant Antoni de Vilamajor

Ermita de Sant Lleïr

La setmana passada vaig anar a donar un volt per les ermites de Sant Antoni de Vilamajor, amb la Maria, una bona amiga de Sant Pere.

La veritat és que ens varem deixar la màquina de fotos a casa i no hi ha testimoni gràfic...

Va ser una excursioneta força xula: Sant Lleïr, Sant Jaume de Rifà i Sant Julià d'Alfou.

La gent que hi va participar,(era una  activitat realitzada per una organització del poble), em varen amanyagar tot el camí. La Jefa, que ja em comença a conèixer, em va dur lligada força estona. Duran la caminada ens anàvem trobant basses, rierols i rieres, (una temptació massa forta per mi, crec que als meus gens n'hi ha d'haver una part de peix ).

Un cop finalitzada la caminada ens varem trobar amb el Juan, el company de la Maria i, els jetes, varen fer un mos a base de tapes. Per sort, al Juan li va caure unes engrunes dels postres, un coulant de xocolata negreeeee,...   ... potser expresament?

Bé, no vaig esperar a comprovar-ho:

RES PER AQUÍ,

RES PER ALLÀ,

ON SÓN LES ENGRUNETES?!!!

(a la panxeta de la Yuketa)

Un viatge en elefant.

Avui he pujat sobre d'un elefant, si,si, meu escoltat bé...    ...sobre un elefant!!!





Pujar a l'esquena d'un paquiderm enorme és una experiència increïble, però fa una mica de vertigen. Les coses des de aquí es veuen més petites i puc arribar a reu del món.



Avui he estat a Pèrsia i a la Illa de Pasqua i en cinc minuts!!!

No us ho creieu?

Aquí teniu les fotos.

  

Algú va dir que és un elefant que va perdre l'Aníbal quan volia creuar els Pirineus per envair Roma i que va quedar encantat quan va passar per la Roca (ara del vallès).

ADÉU!!!

La felicitat de la Yuki

Desprès d'uns dies de festa, la mestressa torna ha treballar i jo, aburrida com una ostra.

Els dies de festa són especials, 24 hores acompanyada de la "jefa", sortides excursions, viatges,... ... i ara tornar a la rutina.

Un exemple de la felicitat va ser l'altre dia:

Passeig matinal de més de 4 hores, de Sant Pere de Vilamajor a Sant Esteve de Palautordera amb la trup de Can tomàs. Caminant per senders i dreceres, guiats pel Pep, varem passar per davant d'una casa molt "GUAU!!!"  (on sense saber-ho, resulta que hi viu la Neus, a qui varem trobar fe inejant).  Al jardí hi tenia escultures fetes per ella, representaven animals totèmics, que donaven un aire de protecció a l'espai: mussols, agiles, un ós i altres. Allí vaig conèixer el Pinxu, un pretendent una mica plasta que volia rotllo... ...que no ho veu que encara sóc una adolescent?- tot i que era un gosset d'atura ros i ben plantat. Allà hi havia una seva col·lega, una bufona mestiça que desprenia una energia molt positiva i tranquil·la. Em varen acompanyar una bona estona, fins que un dels nens de Can tomàs els va foragitar (per tal de que no s'allunyessin massa de casa seva).

Bassals i rierols per tot el camí, una temptació que no vaig poder reprimir. Del blanc inicial vaig passar al gris fosc, tota una delícia, un bany de fang que ni el millor tractament facial. M'ha quedat un pel  íncreiblement fi.

De tornada a Can tomàs, un dinaret per els jefes del clan. L'Orus, el Maki i jo, no varem tastar ni una engruna...    ...tot i havent caminat el mateix!!!

Com que la floreta de la jefa és una mica despistada, desprès de dinar i de veure les plantetes, les gallines i els coloms del Xus, va proposar anar a buscar el coixí i la manta que en diu de meditar (se'ls va deixar a casa de la Mercè, el Xavi, el Toni i la Mar, quan hi va anar a meditar amb el Juan, la Maria i la Jorgina).

De camí cap allà varem trobar a la Ixel i la seva mami, que es van apuntar a la missió. Amb una força quasi titànica, la Josefina va enfilar la pujada feta de còdols de riera amb el cotxet  de la Itxel, fins arribar al destí...  ...Ja hi erem. Truquem i SORPRESA!!!, sense saber-ho, aquell dia era l'aniversari de la Mercè, que va organitzar un brena "festeta" amb té i pastetes.

 El millor de tot, gastronòmicament parlant, a la petitona "Ixi" li va caure una magdalena i me la van deixar cruspir.

La Mar ens ha ensenyat el seu conillet, regal de Reis. És una boleta de pel blanca, crec que ni diu Cotonet.

El Xavi ha estat trastejant i pintant les parets, viuen en una antiga caseta REGUAU!!!, amb patí i tot. El Kim, el pastor Alemany d'aquesta bonica família, podrà corre, jugar i fer forats.

Passeig, fang, abraçades, magdalenes i amanyacs, com veieu, un dia rodó.

LLapadetes.

Yuki