Passejada nocturna

Acabo d'arribar...

Tot el dia tancada a casa i a les set de la tarda, la meva mestressa m'ha agafat i m'ha posat dintre el  cotxe. Després de conduir vint minuts per pistes forestals, ha parat al mig de la muntanya i ens hem posat a caminar dins la foscor del capvespre.

Quan hem arribat al cim de la muntanya s'ha assegut en una pedra i s'ha posat a mirar a l'horitzó, callada i en un posat meditatiu...   ...contemplant el contrast impactant de la foscor salvatge de la muntanya en comparació de la plana curulla de les llumetes de la civilització.

Com a música de fons el xiuxilleig del vent i els udols d'uns companys

d'una  urbanització llunyana que remunten el turó difuses fins arribar a

 les meves orelles ansioses de gresca. Però ella allà inmòbil!!!

No ho he pogut evitar, m'he llençat sobre la seva falda i l'hi he llepat la cara. Ella m'ha acaronat, s'ha alçat i ha començat a caminar per aquell camí destartalat ple de xargalls de la basant sud, ple d'esbarverzers i a les palpentes, com una prova d'agility a les fosques. Sort del meu nas poderosíssim controlava la situació.

Finalment hem arribat al cotxe.

És curiós, malgrat la foscor, l'època de l'any i el termòmetre, només he sentit caliu.