dilluns, 13 de desembre del 2010

Esperant la mort



La iaia Ona s'està morint, fa unes setmanetes que ha començat a aprimar-se, sembla una panseta, una espelma que ha cremat tota la cera i només li resten els últims mil·límetres de ble.

1 comentari:

  1. Hola Yuki!
    Carai noia, quin blog que t'has muntat amb l'Ume no? Tu si que vius bé!

    La Noneta, pobreta, està a les últimes, ja no s'hi veu... en fi...

    Un petó del ferival Gironí.
    Muaaa*


    Diccionari:
    Ferival: S'assembla una mica a un lleó, una mica a un gos, i una mica a un gat, una mica a un conill i... més o menys és pelut i rodó, i va saltant amunt i avall amb més o menys gràcia.
    Vigila si poses la mà dins la butxaca d'un jersei o abric vell, potser t'emportes una mossegada d'un animaló pelut, de la mida d'una cirera, amb unes dents ben groses, cara de mala idea i que va remugant "uargggggblups- glupaglupa".

    ResponElimina