M'estic fent gran.

M'estic fent gran!!! Quin rotllo...

Des de fa una setmana que estic en cel, el primer de la meva vida. Em trobo rara i ho taco tot (només tinc ganes de jugar amb el coixí de dormir...)

Serà l'influx de la lluna que aviat serà plena?

No ho sé, però la mestressa està que trina i s'està plantejant una cosa que es diu esterilització. Què en penseu?

Ella diu que sort que el Floc està amb els sentits mig atrofiats, que si no això semblaria una casa de bojos i que necessita vacances, que l'estem tornant lela.

Avui la Ona ha caigut a la bassa, sort que la Jefa ha escoltat un petit udol i ha sortit al pati, buscant-la. No era enlloc, fins que ha vist que l'aigua de l'estanyol, que normalment és transparent, es veia tèrbola. Ha estirat el braç i n'ha tret una ombra bruta, gairebé esquelètica. Era la iaia...

I jo que!!!

La Yuki, la Ume, la iaia Ona i les japoneses...

I jo què, DISCRIMINACIÓ DE GÉNERA, FALTA DE RESPECTE ALS MÉS GRANS, OBLIDAT,...

Hola amics, des de que es va morir l'Aixa, ara fa més de tres anys, sóc el més gran del clan amb quasi 15 anys (a excepció de la Jefa, que en té uns quants més).

Aquestes fresques tenen un bloc i es donen a conèixer al món!!!

És per això que he decidit colar-me per la porta del darrera i presentar-me: JO sóc el FLOC!!!

Malgrat l'edat, la falta de visió i la manca de gairebé totes les dents, estic fet un xaval i tinc una planta de dandi; Melena llarga, abric de pell, do de llengües, veu de tenor,...    ...ja ho podeu veure a la foto (Pensament; volia posar-ne una de quan tenia cinc anys, però la memòria em falla i no sé on la vaig desar)

Ara venen dues eixelebrades que em trenquen la tranquilitat i m'atabalen. Què en farem d'aquesta joventut?

Aaaaa,Guuuuaaaaa!!!

Me'n vaig a fer una mica de migdiada. No feu soroll.

Els cosins de Sant Pere

Hola companys,

Us envió l'enllaç d'un vídeo del Maki i l'Orus, els cosins de Sant Pere. Me l'ha enviat el tiet Josep...
... com podeu veure són més piles que jo!!!

Llapadetes i bona nit. Guau.

Yuki.

http://www.youtube.com/watch?v=31WhRHzihQM



P.D. Espero que us agradin.

El galliner i les japoneses

Fa uns mesos que el Jesús ens va regalar 4 japoneses i les tenim visquen al jardí. La mestressa els hi va fer un xalet de fusta. Al principi eren molt generoses, però ara que s'han acomodat, són unes desagraïdes, fa mesos que no han posat ni un ou.

A mi m'encantaria jugar amb elles, crec que a la Ume també, però la jefa no ens deixa...

...esperem que per la Candelera (2 de febrer) posin ous a la carrera, sinó serà una ruïna.

A, no us ho havia comentat, l'origen d'aquestes gallinetes quiquines és la ciutat de Nagasaki, encara que tenen els ulls RODONS i no mengen arròs.

Sobre les faldilles de la mastressa

Desprès de tot un cap de setmana sola, el millor plaer que puc trobar és asseurem sobre les faldilles de la meva mestressa, mentres mirem la tele en un cap vespre fred d'hivern.

Estarrufar-me la cua, llepar-me el mantell, afilar-me les ungles, ...    ...empolainar-me. Tot un plaer!!!

Esperant la mort

La iaia Ona s'està morint, fa unes setmanetes que ha començat a aprimar-se, sembla una panseta, una espelma que ha cremat tota la cera i només li resten els últims mil·límetres de ble.

Passejada nocturna

Acabo d'arribar...

Tot el dia tancada a casa i a les set de la tarda, la meva mestressa m'ha agafat i m'ha posat dintre el  cotxe. Després de conduir vint minuts per pistes forestals, ha parat al mig de la muntanya i ens hem posat a caminar dins la foscor del capvespre.

Quan hem arribat al cim de la muntanya s'ha assegut en una pedra i s'ha posat a mirar a l'horitzó, callada i en un posat meditatiu...   ...contemplant el contrast impactant de la foscor salvatge de la muntanya en comparació de la plana curulla de les llumetes de la civilització.

Com a música de fons el xiuxilleig del vent i els udols d'uns companys

d'una  urbanització llunyana que remunten el turó difuses fins arribar a

 les meves orelles ansioses de gresca. Però ella allà inmòbil!!!

No ho he pogut evitar, m'he llençat sobre la seva falda i l'hi he llepat la cara. Ella m'ha acaronat, s'ha alçat i ha començat a caminar per aquell camí destartalat ple de xargalls de la basant sud, ple d'esbarverzers i a les palpentes, com una prova d'agility a les fosques. Sort del meu nas poderosíssim controlava la situació.

Finalment hem arribat al cotxe.

És curiós, malgrat la foscor, l'època de l'any i el termòmetre, només he sentit caliu.