dilluns, 28 de febrer del 2011

La casa del Francès (o el casalot del Ros) - RPRV(I)



Com heu pogut observar, al llarg del segle XX, Catalunya ha estat terra d'acollida, tan de persones que varen arribar de tota la Península Ibèrica com les que acaben d'arribar d'arreu del món.





Però com a terra de pas, val a dir que això ja passava fa molts anys.




Prova d'això són les runes del Casalot del ros, molt proper a la pedra de les Orenetes.



L'Antoni Ros va ser un català del nord, constructor d'ofici, que per fugir d'anar a la Guerra dels Segadors. Es va instal·lar amb la seva família a les faldes del Céllecs. Eren als vols de l'any 1.640.



Allí hi va construir una casa... 



...encara en queden les parets de pedra seca.

La Pedra de les Creus - RPRV (I)



Ei, mireu, la Pedra de les Creus!!!




Hi ha qui diu que és un lloc on s'hi reunien les bruixes pera fer els seus rituals...





...i és que realment és una pedra ben curiosa, de fet hi han gravats de diferents èpoques, uns daten de fa gairebé 800 anys i d'altres es varen fer a principi del segle XX.



El més probable és que fos un temple al aire lliure dels Càtars, que varen haver de fugir del rei Franc i es varen posar sota la protecció del rei Pere I.



Encara que la història és tan llarga que dóna cabuda a tot...


Per cert la "Jefa" em diu que us comenti que el coneixement de la "Ruta Prehistòrica", per part de moltes persones de la Roca del Vallès i de la comarca, es deu a que hi han hagut persones com el Pascual Ferrer, el Josep Pont o el Josep Ferrer que desinteressadament han dedicat part del seu temps a ensenyar-la i donar-li un valor.

Gràcies!!!

La Pedra de les Orenetes - RPRV (I)



Aquesta bonica pedra de granit, és espectacular per si sola,





però és que, a més amés, té una de les joies de la ruta prehistòrica, les pintures rupestres...



...a la part de dalt, al terrat, diuen que hi ha el que era un antic plat de molí,



 jo tinc una altra teoria, això és com una piscineta, ideal per fer un banyet...



 ... mestressa no cridis, no em facis fora, que d'aquí una estoneta t'hi podràs posar tu. (l'aigua fa un tufillo a aeau de toilette del llot verd).




Vigileu que no hi ha barana


Si visiteu la ruta, mireu de deixar-ho tot ben net, a poder ser millor que a l'arribada.


Moltes Gràcies!!!






x

La Pedra Foradada - RPRV (I)


Aquesta gran roca de granit buidada artificialment per la mà de l'home, podria haver estat la cabana del bruixot/xaman de la tribu de la zona o bé la sala del consell.



Com podeu observar, la cavitat és prou gran per donar cabuda a quatre o cinc persones assegudes al seu interior.




Això si, no us poseu dempeus que us podeu fer un nyanyo...   ...a vegades, anar de quatre grapes és una avantatge!





diumenge, 27 de febrer del 2011

Ruta Prehistòrica de la Roca del Vallès (part I)

Hola amics,

Tal i com us vaig prometre, us envio la segona part de la Ruta Prehistòrica. Ja començo amb contradiccions, bé, en realitat és la primera part (la més coneguda), però ja us vaig comentar l'altra part...    ... i, això de prehistòrica en podríem parlar (Sant Bartumeu de Cabanyes, la Pedra de les Creus i la casa del Francès són posteriors...).

Per començar, la Jefa m'ha portat amb cotxe fins a Sant Bartumeu de Cabanyes, preciós en aquesta època de l'any, ja que les mimoses amb flor l'hi donen un toc de color i una olor molt especial.

Des de allà, hem agafat el camí de la ruta i hem començat a baixar;

La Cova del Moro o el Dolmen del Cellecs...


El Plat de Molí...

La Pedra de les Creus...

La Pedra de les Orenetes...

La Petja de l'ós...

La casa del Francès...

La Pedra Foradada (molt més gran que la que us vaig ensenyar fa un temps)...


El dolmen de Can Gol II...   ...amb l'entrada orientada al nord, cosa que no era gaire habitual.


Hi ha el dolmen de Can Gol I o Galeria Coberta(que és una galeria espectacular, però que està dins del patí d'una torra d'una urbanització propera...  ...i no en tenim fotos).

Per cert, em falta ensenyar-vos el poblat ibèric del Céllecs, al cap d'amunt del Cellecs.


Tornant,(hem fet un circuit tancat) hem passat per un camí amb unes vistes espectaculars:

La Plana del Vallès...

Montserat...

Els Cingles...

El Pla de la Calma...

El Montseny...

Ca l'Argent (proper a l'elefant de la Roca, que també us vaig comentar)...


El bosc de ribera del rierol de la font de Sant Bartumeu...

La Font de Sant Bartumeu...


i, finalment, el principi...   ...Sant Bartumeu de Cabanyes.



Espero que us agradi.

Quan tingui temps, us explicaré amb més detall la Pedra de les Creus, la Pedra de les Orenetes, la Pedra Foradada i la casa del Francès.

Com podeu observar, el poble, en comptes de la Roca del Vallès, l'hi podrien haver posat: LES PEDRES DEL VALLÈS!!!

Vaig a jeure una estoneta que estic cansada.

Adéu...

Un dofí rosa!!!





Hola amics,

Us escric per comentar-vos que la Ixel té un dofí rosa...

Fa uns dies que varem anar a la fira de l'arbre de Mataró i desprès d'un desencontre d'una hora (que no una perdició), varem topar amb els col·legues de Sant Pere i els seus humans.

Les persones són ben rares, no en tenen prou amb gats, gossos i gallines, ara, a més a més, un dofí rosa i volador.


-IXEL, estàs més FELIÇ QUE UN GÍNJOL!!!

Ei companys, un somriure que ens fan una foto...  ...LLUÍÍÍÍÍÍÍÍÍSSSSSS!!!



Fins aviat.

dimecres, 9 de febrer del 2011

L'Ona ens ha deixat





Fa uns 14 anys que l'Aixa i jo varem acollir a una gosseta a casa. Era una cosa fosca, una mica poruga a qui havien desnonat d'una casa on ningú no la volia. La mastressa li va buscar una família d'acollida. En el darrer moment no va veure clar la qüestió de cedir-la i ja es va quedar amb nosaltres...

Bé, d'això ja en fa molt temps!!!

L'Aixa ens va deixar fa més de dos anys i l'Ona, va morir ahir per la nit...

Avui l'hem portat al bosc on retornarà a la Unitat.

Petons.

Floc.



Dansa de la llum

Quan la fulla torna a l'arbre,
quan l'aigua torna a la font,
quan el fill se'n torna a casa,
quan la mort ens torna el cos.
Comença un nou dia,
sol i lluna van.


Quan la fulla torna a l'arbre,
quan l'aigua torna a la font,
quan el fill se'n torna a casa,
quan la mort ens torna el cos.
Comença la vida,
sol i lluna brillen
sobre els nostres caps,
la claror d'un nou dia.
Comença la vida,
sol i lluna brillen
sobre els nostres caps,
la claror d'un nou dia.
sobre els nostres cors,
l'escalfor de la vida.

Quan la fulla torna a l'arbre,
quan l'aigua torna a la font,
quan el fill se'n torna a casa,
quan la mort ens torna el cos.
Comença la vida,
l'univers respira
sobre els nostres caps,
la claror d'un nou dia.
sobre els nostres cors,
l'escalfor de la vida

Canço de Sopa de Cabra